Nenes dolentes

M’agraden les pelis de nenes molt i molt dolentes. Aquelles que fan una rabia que no es poden aguantar. N’he vist dues d’aquest estil que veig que s’estan ficant de moda. Per una banda tenim, “La huerfana” i per l’altra ‘Caso 39’.

Sempre comencen veient una nena la mar d’adorable, un encant, i poc a poc es va transformant en un monstre. Comença manifestant certes actituts més d’adult que de nen, que primer fan gràcia a la pobra familia que l’adopta. (Ai, mira que diu la nena). Desprès comencen les manipulacions, les sospites, la por,…. M’agraden aquests tipus de films perquè vas veient tot el procés.

A “La huerfana” una familia amb una mare que havia perdut un fill abans de nèixer, decideixen adoptar una nena. La nena és d’entrada rara, però es fa la simpàtica amb ells i s’els camela. A la molt cabrona li obren el cor i ho utilitza per fer tan mal com pot, enfrontant-los entre ells. En fin, genial! Fa una rabia la nena dels trons!!! I mira que n’és de llesta! Digna de crear un nou serial killer. I es que el film és més d’aquest estil, un psicothriller.

En canvi, ‘Expediente 39’ amb la Renee Zellweger, sent el mateix tema, li dona un toc diferent. La galardonada actriu interpreta a una assistent social que salva a una nena apunt de ser assassinada pels seus pares. El que primer ens sembla, tant a l’espectador com a la protagonista, un acte del tot incomprensible i abominable, s’acaba entenent. Poc a poc veiem com l’adorable neneta no és el que sembla.

Funny Games

Hi han films que transmeten i aquesta n’es un. Però no son sentiments agradables. És un film expressament dissenyat per a provocar els sentiments d’ira, ràbia,impotència, desesperació etc… respecte al que està transcorrent per la pantalla. Per a mi ho ha aconseguit plenament. Vol ser una evolució de ‘la naranja mecànica’, (potser el blanc de la indumentaria dels personatges n’es un homenatge?), o sigui, la violencia ‘per se’ del jovent sense cap excusa social, ni trauma infantil ni problema familiar. Simplement com un joc. N’hem pogut veure exemples reals als telenoticies. darrerament. El film plasma molt be la indiferència, el sense-sentit mes absolut, la absencia de valors i la fredor amb la que alguns juguen amb la vida dels demés. Només espero que no facin gràcia i generi imitadors.

La Habitación de Fermat

Vull trencar una llança a favor del cinema del país. “La habitación de Fermat” no té res a envejar a qualsevol altra pel·lícula nordamericana de l’estil. Es més, diria que en supera a moltes. La pel·lícula resulta entretinguda de principi a fi. Manté el suspens i el ritme en tot moment. Una demostració de que en aquest país es poden fer pel·lícules de gènere apart de drames i marujeos. Només cal imaginació. No crec que hagin necessitat un gran pressupost.